La cronobiologia és l’estudi dels ritmes biològics que regeixen el nostre organisme.
Tots els organismes vius, des dels humans fins a les plantes, passant pels insectes s’han condicionat durant mil·lenis a viure amb un ritme de 24 hores (ritme circadià): el de la rotació de la Terra, alternant períodes d’activitat i de descans.
Durant aquests períodes, fluctuen en forma de cicles, la temperatura corporal, la producció i l’activitat de les hormones, dels òrgans, la eficiència muscular o intel·lectual, l’estat d’ànim, la gana, etc ...
Això explica doncs què un aliment, segons en quin moment del dia es consumeixi, serà més ben assimilat o, bé més aviat emmagatzemat en determinades parts del cos. En funció de l’hora del dia, el nostre cos no segrega els mateixos enzims i hormones i per tant no té les mateixes necessitats.
Al llarg de la meva experiència, m’he adonat que perquè un aliment (nutrients) s’absorbeixi de la millor manera i en el seu millor moment, no era suficient una bona distribució d’aquest; sinó que també havia de prendre en compte la seva proporció adequada, calculada segons diversos criteris personals (pes, alçada, edat, activitat física, intensitat de la gana, etc.) i antecedents mèdics (hipercolesterolèmia, resistència a la insulina, problemes renals), amb el objectiu de retrobar un reequilibri alimentari espècific que sigui còmode i que permeti al pacient retrobar un pes de forma i unes condicions físiques i fisiològiques òptimes.Quan un viu en harmonia amb el seu bioritme natural es controlen millor els trastorns circadians, com poden ser, la fatiga, la depressió, la son, els desequilibris metabòlics (resistències a la insulina, sobrepes, retenció de líquids,…), problemes cardiovasculars i disfuncionaments del sistema immunitari.
El conductor del nostre bioritme és el nostre rellotge intern o biològic.
Tots els òrgans i teixits (cor, pulmons, fetge, músculs ...) estan equipats amb mini-rellotges que, si no estiguessin dirigits i coordinats per un hàbil i savi conductor, jugarien en solitari i sembrarien cacofonia en tot el conjunt del nostre organisme.
Aquest conductor es situa en una zona arcaica del cervell situada a nivell de l’hipotàlem que sincronitza el conjunt de “l’orquestra”; està format per uns 50.000 neurones i correspon al rellotge intern.
També juga un paper de termòstat que, al fer que la nostra temperatura fluctuï diverses vegades durant el cicle de les 24 h, es provoqui la secreció de tal o tal hormona, i que es condicioni l’activitat de tal o tal òrgan.
Per exemple, en baixar la temperatura a la nit, es desencadena la secreció de l’hormona melatonina i, al augmentar-la al matí, s’estimula la secreció de cortisol, una hormona que ens desperta, augmentant la nostra pressió arterial.
Perquè aquest mecanisme intern es mantingui ben alineat amb les 24 h del cicle de vida terrestre, es sincronitza cada dia amb els factors externs, en particular amb la llum captada per la retina de l’ull. Si visquéssim al fons d’una cova, el nostre rellotge podria canviar de 20 a 30 minuts al dia i els nostres dies, sempre formats per 2/3 del temps despert i 1/3 de son, acabarien a les 48 o 72 hores !!
No obstant, tots tenim, i us ho faig remarcar en la consulta, un rellotge biològic propi. En efecte, aquest sistema endogen (específic a cada organisme) està determinat per la genètica. Tot depèn del temps que tarda el pèndol del nostre rellotge a augmentar o a baixar la temperatura corporal. La "mitjana sana" és de 24 hores i 10 minuts i es va actualitzant cada dia en funció dels factors externs. En cas contrari, tothom acabaria dormint i actuant en un horaris diferents, dificultant la vida en societat.
Un cronotip, és un organisme que genèticament es consideri més de matins o més de vespres. Pels "súper galls", que representen aproximadament el 15% de la població, la temperatura puja molt ràpidament a partir de les 5 o les 6 del matí, però tenen la necessitat d'anar a dormir cap a les 21 hores. Pels altres 15% de "súper mússols", la baixada de temperatura al vespre arriba més tard, cosa que comporta anar a dormir tard i a despertar-se també tard. Pel que fa als intermediaris, poden adaptar-se més fàcilment a les limitacions de la societat sense afectar els seus bioritmes.
Els avenços tecnològics: electricitat, Internet i profusió de llums blaves a les pantalles, han anat diluïnt el temps, puntualitzat per la natura, les seves estacions, els seus períodes diürns i nòcturns.
Sense deixar de banda, la cursa pel rendiment, que condueix a la reducció de les hores de son, l’agenda social que ens obliga a fer vacances en qualsevol moment, a practicar esports quan puguem, a menjar massa ràpid, massa tard o no menjar, i fins i tot consumir aliments que de per la seva naturalesa no són compatibles amb els nostres bioritmes.
Durant aquest confinament, cuida i protegeix més que mai el conjunt de factorns externs que condicionen el teu bioritme.
💙⏳
Escriu un comentari