Bé doncs, primer de tot sóc biòloga especialitzada en microbiologia i biologia cel·lular, però també dietista i nutricionista. Em vaig llicenciar a Toulouse (França) i faig servir aquestes dues formacions molt àmplies i a l’hora molt complementàries per a dexifrar la persona que tinc asseguda davant meu, adoptant així una aproximació personalitzada i global.

Avui us explico una mica la meva feina, ja que sóc una mica diferent dels meus homòleg. Podria dir que, a més de la dietètica convencional, exerceixo prevenció personalitzada amb els meus pacients, alumnes o clients- No és fàcil definir-los perquè són persones úniques, tant per la seva fisiologia, genètica, personalitat, com pel seu estil de vida.

Aquesta individualitat fa que tinguin requeriments únics i molt propis a la seva identitat global i al seu entorn proper.

En aquest procés, la possibilitat de saber-ne més sobre la seva genètica o el seu perfil fisiològic mitjançant l'estudi d’exàmens físics i biològics de la persona em permet obrir nous horitzons en la prevenció, en particular accedint a les seves capacitats metabòliques.

L’aplicació d’aquest coneixement a la pràctica diària de la dietètica em permet fer prevenció primària, amb els avantatges que això comporta. Em permet demostrar també que amb una dieta suposadament perfecta no n’hi ha prou. De fet, revelant les nostres capacitats o incapacitats de metabolització o desintoxicació, la nutrigenètica permet explicar quins tipus de substàncies o aliments són adequats per als pacients o, al contrari, els que no són recomanables.

Normalment se sorprenen bastant, però preval la curiositat i el desig d’aprendre més sobre el seu estat de salut. El millor de tot és que el pacient pot tenir una explicació dels seus problemes metabòlics. 

Per exemple, sabent que si no poden digerir la llet, el seu gen que codifica l’enzim lactasa, que és l'encarregada de metabolitzar la lactosa, probablement no estigui actiu.

L'edat del pacient amb tot això no té rés a veure, fins i tot us diria que com més aviat es faci aquesta prevenció, millor podrà adaptar el seu estil de vida. 

Per exemple, si sabeu que el perfil genètic dels vostres fills els predisposa a la diabetis, és una bona motivació limitar la ingesta de sucre des de la infància. 

Si reconeixeu una sensibilitat a la hiperhomocisteïna a una edat primerenca, podeu prevenir un augment de l’homocisteïna des d’aleshores i estalviar així al vostre cos de 20 a 30 anys de desenvolupament negatiu sense conèixer aquest factor de risc. 

El mateix passa amb el polimorfisme dels receptors de vitamina D. La dosificació en sang d'aquesta substància es fa en la majoria dels casos després dels 50 anys, tot i que les deficiències poden haver-se produït molt abans. Si coneixem abans aquest risc de deficiència, podríem evitar aquesta situació de deficiència.

Totes aquestes dades i resultats, i moltes més, recollides durant molts anys, m'han portat a la creació d’una teoria pròpia amb un sistema d’aproximació a la dietètica aplicada al sistema hormonal i la inflamació, que he anomenat:

Mètode H.I.R.D.A. (Hormonal & Inflammatory Response - Dietary Approach)

el qual ha ajudat a la majoria dels meus pacients, molts d’ells amb trastorns endocrins, metabòlics i síndromes patològics, a poder potenciar el seu tractament mèdic, les seves constants biològiques (anàlisis de sang,…), el seu benestar general i el seu estat de forma física.